Informe dels treballs arqueològics (setmana 9 / 08-16 / 08)

Durant aquesta setmana s’han finalitzat els treballs arqueològics, excavació i documentació en el Sector 11 (zona que engloba l’Eix 2 PK 0 + 230 i Eix 14 PK 0 + 000 corresponents a la variant de Jesús) (fig. 1 i 2).

La finca on es troben els jaciments (coneguda, ja des del cadastre de 1955, amb el nom d”Es Mallols’ o ‘Els Majuelos’) ocupa una àrea de 84.868 m2 dels quals 940 estan construïts. Referència cadastral 07054020000340000WZ (fig. 3 i 4)

En aquesta finca s’han trobat, a grans trets, dos tipus de parcel·laris destinats al cultiu de la vinya. El primer d’ells es troba a la rotonda del projecte denominada Eix 14, PK 0 + 000; es tracta d’una vinya de l’Edat Contemporània amb fosses de planta rectangular que s’entrellacen donant com a resultat una planta laberíntica però amb clara tendència ortogonal o de damer. El segon, que va aflorar més a Ponent (concretament en l’Eix 2, PK 0 + 050), és un parcel·lari en sulci amb clara agrimensura clàssica i adscrita a època púnica clàssica: es tracta de 17 rases de cultiu, paral·leles entre si.

La metodologia escomesa durant l’excavació manual en open àrea d’aquests sectors ha seguit els postulats exposats en un protocol d’actuació aprovat per la Conselleria de Patrimoni, a saber:

  1. a) Delimitació íntegra en planta de les unitats agrícoles, excavant part dels farcits de les rases i fosses que les componen (en tots els casos ha oscil·lat al voltant dels 0,10 i 0,20 m).
  2. b) Excavar la totalitat del farciment en un 20% dels elements trobats amb l’objectiu d’analitzar la morfologia de les seves seccions i procurar una extracció significativa tant de mostres del sediment com la recuperació de materials que permeti una acotació fiable de les cronologies.

Fig. 1. Ubicació del Sector 11.

Fig. 2. Mapa de major detall sobre la localització dels sectors.

Fig. 3. Dades cadastrals de la parcel·la.

Fig. 4. Fotografia de la casa de “és Mallols”.

Fig. 5. Panoràmica des de l’Oest dels dos parcel·laris de vinyes.

Aquesta estructura va haver de ser contemporània al casament, encara que també és cert que ens podem trobar davant diferents fases diacròniques de l’explotació de l’ager per la mateixa unitat d’explotació agrícola. La façana actual d’aquesta casa obeeix a un tipus arquitectònic conegut com Palladianismo, i és un estil que es va freqüentar en moltes construccions de l’últim quart del segle XIX inicis del XX a l’illa; vegeu per exemple en el Teatre Pereyra construït l’any 1898.

Així doncs, sembla que la casa va ser construïda a finals del segle XIX o inicis del XX i segons el cadastre de 1956 de les seves 12 hectàrees d’extensió cap d’elles contenia una vinya.

El primer esment documental que trobem d’una possible vinya a la zona és de l’any 1870, quan Joan Tur Llaneras d’Espanyol (1817-1911) compra la “Vinya de Jesús”, i amb altres porcions adquirides anteriorment va formar, el 1912, la finca intitulada de “és Mallols”. Aquestes vinyes rebien el nom de ‘ses Periques d’en Tur’, i segurament la seva existència és anterior a la casa. Quant?, això és més complicat de determinar, però sí que podem establir un terminus Antequem a l’últim terç del segle XIX.

Certament, el topònim Torrent de ses Vinyes va resultar premonitori de la troballa i mostra una fossilització en la nomenclatura de l’activitat agrícola exercida a la zona. En el futur investigarem sobre el seu origen cronològic, sens dubte ens ajudarà a aclarir amb més rigor la datació del parcel·lari.

Aquesta mateixa vinya se superposa, com veurem, a l’àrea Eix 2 PK 0 + 050 a una vinya d’època Antiga que sembla obeir a les pautes de l’agrimensura romana o, si no, púnica clàssica de la qual esdevenen els seus preceptes.

També dins d’aquest parcel·lari hem pogut detectar algunes fosses d’Època Antiga destinades al cultiu d’alguna espècie arbòria que ens és desconeguda. El fet de no arribar-se a excavar íntegrament els farcits de les retallades no ens ha permès distingir i diagnosticar més d’elles.

Entre elles podem ressaltar la fossa UE-11013: retallada amb planta en forma de L sobre el substrat geològic (UE-11002). Entre el material recuperat del seu farciment (UE-11014) destaca la presència de vores d’àmfora ebussitana PE-16 (últim terç del segle III aC) (fig. 12). O la fossa UE-11015, amb planta ovalada i que contenia en el seu farciment abundant ceràmica comuna ebussitana, això sí, molt fragmentari i informe (fig. 13).

Fig. 6. Mapa de l’illa de Iviza realitzat per l’enginyer D. Josef García Martínez en l’any 1765. Es pot observar el pou de Nadal que es troba actualment encara conservat en una casa situada al polígon de ca na Negreta; i el pou d’En Lluís, aquí denominat del Rafal, que es troba annex a l’actual camí que dóna accés al centre comercial Serveis Palau.

Fig. 7. Situació del cadastre l’any 1955 (facilitat per Martin Davis).

Fig. 8. Vol de l’USAF 1956, es pot corroborar tant l’existència de l’àmbit rectangular com l’absència de vinyes.

Fig. 9. Fotografia zenital del sector 11, àrea Eix 14 després de la seva excavació.

Fig. 10. Ràster georeferenciat del sector. En punts blaus i línia vermella discontínua apareix marcada la glorieta interior de l’Eix 14.

Fig. 11. Panoràmica del sector des del Sud-oest.

Fig. 12. Fossa UE-11013.

EIX 2, PK 0 + 050

En aquest punt s’ha trobat un parcel·lari antic destinat al cultiu de la vinya confeccionat per sulci (fig. 14-16). Es compon de 17 rases paral·leles entre si amb orientació 350 º circulars (N ~ 10º W quadrantals i excavades en el substrat geològic (UE-11002). Ocupen tot l’ample de la calçada del projecte, al voltant dels 16,90 m, imbricant sota els perfils Nord i Sud. La separació entre elles oscil·la al voltant dels 3 m la seva secció rectangular té 0,50 m d’ample per 1 m de profunditat.

Els farcits fundacionals es componen, majoritàriament, per una fracció fina (matriu), present en un 70% dels dipòsits, d’argila-sorrenca de color beix i compactació mitjana; la fracció gruixuda (granulometria d’alt calibre), el 30% restant, està conformada per graves o clastos (2 mm-1 cm = 40%), cants (1-10 cm = 40%) i blocs (>;;;;;; 10 cm = 20%) angulosos (baixa esfericitat), sense treballar i d’origen calcari.

Entre els materials recuperats destaquen la presència de formes ceràmiques que ens circumscriuen la cronologia a un període púnic clàssic (s. III-II aC): àmfores PE-16, plats de peix ebussitans tipus Lamb.-23, fragments amb vernís negre de producció campaniana, …

També hem detectat, encara que de manera parcial, un parcel·lari confeccionat per escrobes (fosses). Aquesta vinya se superposa al púnic i hem pogut datar en l’Antiguitat Tardana, sent el fòssil director un fragment informe de producció local amb decoració en espigues dividida davant coctionem (ss. VI-VII dC). Aquestes fosses varien lleugerament la seva orientació respecte a les rases, virant cap a l’Est 5è (355º circulars; N ~ 5 ° W circulars). Les seves mides mitjanes són: 1,5 de longitud, 0,30 d’ample i 0,15 m de profunditat.

La vinya d’Època Contemporània, documentat en l’Eix 14, es projecta també en aquesta àrea superposant els dos descrits en el present apartat.

Fig. 14. Ràster georeferenciat de l’àrea.

Fig. 15. Panoràmica de les rases des del Sud.

Fig. 16. Detall de la superposició de diferents parcel·laris.

COROL·LARI

En aquest punt hem donat per finalitzats els treballs arqueològics en el sector; aconseguides, per tant, les exigències científiques emanades del protocol d’actuació ratificat per la Conselleria de Patrimoni que hem explicitat en la introducció.

Esperem per tant una resolució del Consell d’Eivissa per a procedir amb el convingut per aquest dictamen per a la gestió ulterior de les restes arqueològiques. Cal fer notar que, després de la modificació del projecte, les cotes actuals d’obra no afecten el jaciment en cap dels seus sectors, atès que la base del ferm sobre la qual s’assenta la tot-u del terraplè se situa per sobre de l’aflorament d’aquestes traces agràries.

Leave A Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *